Com a procés creatiu la relectura no té molt a veure amb la reescriptura, prefereixo donar-li novament la paraula a Jaume Cabré (p.174), abans de seguir endavant amb aquest tema proposat de la consciència:
|
|
La persona que té la capacitat de rellegir es capaç de reflexionar, i penso que s'está prenent la vida amb uns principis que m'interessen: no vol establir cap marca de velocitat ni de quantitat, sinó que vol poder fruir d'aquella lectura.
|
|
Aquest incís de Cabré em ressona doblement perquè jo mateix en èpoques m'he preparat tant en quantitats com a velocitats, vol dir entrenar-se per a un determinat esdeveniment; gairabé he ajudat a uns altres a fer-ho també.
Doblement, perquè també en el meu frugal carrera de filòleg el plaer de la relectura es va diluir bastant just en l'època que era professor a la universitat, editor de taula, estudiant de màster i investigador per a un diccionari d'autors literaris. Llegir llavors era alguna cosa mecànic, compulsiu i merament utilitari. Avui llegir és un plaer dels millors de la meva vida.
D'altra banda, el plaer de moure'm ho vaig descobrir fa menys de deu anys i s'ha refinat bastant amb el meu entrenament professional de Feldenkrais. Amb les meves incursions al món de la dansa aquest plaer comença a expressar-se, a materialitzar-se inclusivament.
El que més m'interessa de l'incís de Cabré és justament la seva admiració per les persones que rellegeixen, les mateixes que no volen batre un rècord de llibres llegits, ni de paraules per minut. Pràctica i filosòficament una actitud feldenkraniana davant la vida, sigui el que sigui que escollim.
No debades per això m'agrada molt dir que les meves classes són una aproximació a l'art d'adonar-se mitjançant l'auto-observació de l'auto-orientació i l'auto-propulsió.
Doblement, perquè també en el meu frugal carrera de filòleg el plaer de la relectura es va diluir bastant just en l'època que era professor a la universitat, editor de taula, estudiant de màster i investigador per a un diccionari d'autors literaris. Llegir llavors era alguna cosa mecànic, compulsiu i merament utilitari. Avui llegir és un plaer dels millors de la meva vida.
D'altra banda, el plaer de moure'm ho vaig descobrir fa menys de deu anys i s'ha refinat bastant amb el meu entrenament professional de Feldenkrais. Amb les meves incursions al món de la dansa aquest plaer comença a expressar-se, a materialitzar-se inclusivament.
El que més m'interessa de l'incís de Cabré és justament la seva admiració per les persones que rellegeixen, les mateixes que no volen batre un rècord de llibres llegits, ni de paraules per minut. Pràctica i filosòficament una actitud feldenkraniana davant la vida, sigui el que sigui que escollim.
No debades per això m'agrada molt dir que les meves classes són una aproximació a l'art d'adonar-se mitjançant l'auto-observació de l'auto-orientació i l'auto-propulsió.
