|
Em recordo que l'any 2005, quan vaig assistir al primer curs internacional de Pilates en Palm Springs al primer workshop que em vaig apuntar va ser un de rotació de la columna vertebral. Vaig quedar una mica paralitzat quan ens va tocar fer pràctiques per parelles: per a mi aquella esquena era com alguna cosa sagrada, com les escultures o quadres d'un museu i un va caminant de visita i molt seriós amb les mans enrere. Posteriorment la plasticitat de la meva vida m'ha anat portant a integrar-me a esquenes, espatlles, pelvis... persones. Una catapulta a aquesta integració va ser començar la formació del mètode Feldenkrais.
Amb una claredat cardinal, he pogut entendre que el meu lloc de màxima atenció, és aquell des d'on puc ajudar a la persona que tinc al capdavant: ajudar, no tractar. Ajudar a aquesta persona és ajudar-me a mi també, això al final pot tenir un resultat terapèutic, és veritat i no ho nego, però és un lloc completament diferent de sortida. En la casella de sortida no hi ha un terapeuta i algú que va a ser tractat. Hi ha un violinista, un violí i el públic: |
Judith Spector Clancy › Untitled (Violinist), Illustration 17 in the book Sketchbook (Cheyenne, Wyoming)
- Des d'aquest lloc puc convidar a aquesta persona a descobrir alternatives, no a ser tractades. Puc sentir des del meu més profund ésser que aquest intercanvi pot oferir maneres més senzilles de bregar amb els problemes quotidians de cadascuna de les persones que atenc.
- Tot comença pel Respecte. És la mateixa sensació que vaig sentir en Palm Springs quan estava assegut al terra darrere d'aquella esquena.
- En un mòdul que vaig fer amb Anat Krivine com a entrenadora m'acordo amb el sentiment que ella descrivia aquest lloc on es troba el somni de la persona que rep la Integració Funcional i la que la dóna.
- Conservo com records insondables, no com a trofeus, certs moments com els quals descriu Anat, els més recents va ser quan la Judith va sentir plaure a la mateixa cama que ha hagut de treballar molt els últims anys; també quan el Víctor no va sortir desorientat després de la IF, com normalment li passar quan prova qualsevol moviment no quotidià en el seu sistema (sigui pilates, massatge, gimnàstica, el quel sigui).
