pauses

Dedicat a Beatriz Walterspiel i a tot el seu equip pedagògic

Imagenhttps://www.amazon.es/Wittner-Diapas%C3%B3n-caja-resonancia-percutor/dp/B008V56J60

Començant l'últim any de la meva formació de Feldenkrais, entre els primers dies del mòdul, una de les entrenadores més clarividents que he tingut en la meva vida, llança una pregunta al rodo: Què hi ha abans del descans? Podríem llevar-li el cansament al descans? Què una altra paraula podem trobar?
Això queda ressonant com un diapasó musical fins que dies més tard, una vegada conclòs el mòdul, llegeixo la transcripció de l'enregistrament AI536, on el propi Moshé Feldenkrais comenta que, com sempre, en les pauses han de parar-se esment a com es recolzen les diferents parts del cos abans de reprendre l'acció novament.
Justament la Pausa és la primera resposta que trobo a la pregunta de Beatriz, com una interrupció no abrupta i no gaire llarga tampoc del moviment: el cessament de l'acció, el deteniment.
En la primera accepció del DRAE “durant la pausa s'interromp breument el moviment, l'acció o l'exercici.”
El descansar de vegades implica un cansament previ efectivament. De fet m'ha passat en més d'una classe dir-li a l'alumne: “Descansa per favor” o “Pots descansar” i trobar la resposta de: “Puc continuar, no em sento cansat”. En aquest sentit vaig tenir un amic peculiar que una de les seves frases preferides era: “Ja descansaré quan em mori.”
També el descans pot comportar un esforç previ, o un treball, inclusivament una preocupació. Hi ha religions que li dediquen un dia sencer a això: normalment s'interpreta com que aquest dia no s'ha de treballar.
Solc escoltar en els meus entrenaments quan es vol introduir la pausa o interrompre el moviment, la frase: “Deixeu-ho tranquil per favor”; em sembla apropiat pel to, és com si momentàniament cessa l'activitat per reprendre-la en breu.

Jo avui dia em permeto la llibertat de prendre aquesta treva pel que em venja bé en aquest instant. Record perfectament en un altre mòdul preguntar-li directament a Beatriz si jo podia simplement descansar en les pauses, desconnectar-me de la classe i reprendre-la quan em sentís convidat a moure'm novament. Abans de fer-li aquesta pregunta jo ja havia reconegut la meva compulsió d'escanejar el cos en decúbit supí amb el meu biaix d'atenció pràcticament en totes les pauses que feia; ara puc triar: quedar-me en l'última posició sense ni tan sols tornar a decúbit supí i desconnectar el sistema completament, escanejar en decúbit supí, fer la pausa abans que el professor la proposi, quedar-me en decúbit supí sense fer res, en fi, qualsevol combinació que se m'ocorri, com em vingui de gust.
Dóna'm temps em sembla que és un títol molt més apropiat per al llibre en alemany de la famosa Emmi Pickler que el de l'edició en castellà de Moure's en llibertat.
Temps per a què és la pregunta que ara queda ressonant?
Per sentir-ho el que deixa de moure's, la qual cosa s'assenta. O també per detectar el que pot aflorar o emergir, o per descansar i gaudir del poder de la llibertat de triar sempre, la qual cosa sigui.