Castellano | English | Català |
Aquesta entrevista del 06/05/2016 feta per María Ibars a Vbuit, binomi de ballarins: Laura Vilar i Miquel Barceló és una bona manera de començar aquesta secció.
Són molt sorprenents les paraules de Laura quan fita que la dansa permet d'una manera més explícita a través de sensacions i emocions, que configuren el preludi del que hi ha per darrere, sempre que el que balla decideix des d'on balla. María Ibars resumeix aquest lloc com un lliurament a un viatge d'acte-coneixement, de confiança, de rendició, on la dansa és ballada per tu.
Parafrasejant a Laura una de les potencialitats és que des del cos mateix, poder transcendir-ho per accedir a aquest altre lloc on tots som el mateix, on les diferències poden estar integrades. Miquel parla de viure l'experiència per accedir a llocs d'informació.
Moviment i so, dos elements fonamentals del que cridem vida, molt més que intel·lecte: "una experiència per aprendre en l'experiència". El present està ballant, afegeix Laura: "Deixar de representar coses per arribar a una essència que té aquest potencial i aquesta característica."
Qui toca el violí? El violinista toca al violí o el violí ho toca a ell?, cita Miquel a Jaume Cabré, del seu llibre Les incerteses. Proa. Barcelona: 2015.
Ballar des d'allí és una decisió personal; quan Laura diu que un es retira d'un mateix, crear aquest espai de present ubic perquè això ocorri i que no és exclusiu de la dansa, pot aplicar-se a una manera d'estar present en qualsevol activitat, professional o no.